La fotografia és un sentiment, una manera de veure el món, un art… La digitalització d’aquesta tècnica ens ha portat a que molta més gent comenci a fer fotos i que se n’abarateixin moltíssim els costos (tot i això és cert que la fotografia continua sent una afició molt cara si es busca una mínima qualitat). I avui en dia la gent no només pot fer fotos amb càmeres pròpiament dites, sinó que també en pot fer amb les càmeres dels telèfons mòbils o, fins i tot, amb les càmeres web de certs portàtils.
Tot això ha beneficiat a la fotografia? La resposta no és senzilla, sí que per una banda tenim una quantitat de tecnologia brutal per a explotar la nostra imaginació però, paradoxalment, això ha produït un efecte totalment contrari. Vivim en una època en la que fer una fotografia, per la majoria dels mortals, no és res més que prémer un botó, probablement per a capturar una imatge davant d’un mirall (i si és amb una càmera més gran i cara, millor, que així semblarà que som més molons). I és que la importància de la fotografia (un ART, en majúscules, per evitar possibles confusions) rau explicar una història, expressar un sentiment, provocar una emoció… capturant llum. La fotografia que no és capaç de complir això no és digna d’ésser considerada com a tal.
I és que la fotografia no ha estat sempre l’art de les masses, la seva popularització prostitució s’ha produït, essencialment, després de que les càmeres digitals es fessin a disponibles per a tothom i a un preu força assequible. Lluny queden els dies en que la fotografia era un art respectat i en els que només portaven una càmera les persones que realment sabien apreciar-la, ja no només perquè els preus eren més elevats (s’ha de recordar també que els carrets fotogràfics i el seu revelat també costen diners), sinó perquè no tothom era capaç d’utilitzar una càmera.
Per acabar només m’agradaria aclarir que jo sóc defensor del format digital, però la devaluació que ha patit la fotografia com a art és enorme, cosa que em porta a pensar que la fotografia digital i la seva popularització ha fet més mal que bé.
“Perdoneu, però algú ho havia de dir!” – Joan Tardà
Joan,
No hi estic d’acord. No has de jutjar la fotografia com a tal, si no la finalitat en que es fa aquesta. No es pot assumir que totes les fotografies que es fan són amb una finalitat artísitca. Aquestes poden tenir l’objectiu de plasmar un record, un moment, sense necessitat de buscar el seu costat artístic, o poden tenir una finaltat professional (fotografia de premsa, pericial, policial, mèdica) on l’art i té més aviat ben poc a dir. La teva afirmació seria com si el fet de la generalització de l’ús dels colors i les pintures a les escoles, hagués devaluat l’art de la pintura.
Al contrari del que penses, la multiplicitat d’eines que hi ha a dia d’avui, també permeten augmentar les maneres de veure les coses i d’expresar-se, un exemple seria l’Instagram dels Iphone (http://www.eleconomista.es/tecnologia/noticias/3397097/09/11/Instagram-se-convierte-en-arte-la-London-Gallery-acogera-una-exposicion-de-instagramers.html), la edició digital (http://www.moma.org/interactives/exhibitions/2010/newphotography/)
Una abraçada!
És evident que la fotografia no té una utilitat únicament artística, per això mateix dic que la seva importància rau en explicar una història, expressar un sentiment, provocar una emoció… Si fas una fotografia per a plasmar un record estàs explicant una història, per exemple.
Dir que estic d’acord amb tu quan dius que eines com l’edició digital o Instagram, entre d’altres avenços tecnològics, beneficien al món de la fotografia en molts aspectes. En la meva reflexió volia expressar que sí que la beneficien molt en alguns aspectes però que també la perjudiquen en uns altres.
La crítica pretenia estar enfocada més que res a la gent que es pensa que una persona amb una càmera a les mans pot fer el mateix que una persona entesa en el tema, i que si en té una de cara les seves fotografies ja han de ser, per força, increïbles; quan aquestes persones l’únic que fan a pressionar el disparador pràcticament sense saber ni què estan fent.
Salut!